'Els mitjans estan molt condicionats per grups econòmics i polítics i també pel que és políticament correcte'

Sa Meua - Com va començar Vilaweb? 

Vicent Partal - Bé, va començar al menjador de casa. Tant l’Assumpció com jo portàvem molts anys treballant en el camp del periodisme i va ser a partir de l’any 1995 quan vam veure que si internet prenia cos, com era evident que havia de passar, hi hauria espai per fer-hi periodisme. Així vam començar a plantejar un camí que ja porta 13 anys des d’aleshores i que ha anat evolucionant. Vam apostar per un producte professional, de periodisme de qualitat, tenint en compte els Països Catalans com a marc de referència i per tant, el català com a llengua.

Com van acollir els lectors el producte de Vilaweb? 

En un principi, recordo que hi havia molt pocs lectors, potser unes 100 persones. Ara estem parlant d’unes 50 o 60 mil al dia. Per tant, puc dir que l’acollida és bona. Els lectors són gent molt crítica, que ens obliguen a definir el producte, que ens avisa constantment quan ens equivoquem però també són gent molt entusiasta i que ens donen molt de suport.

Quin és el paper avui dia de les agències de notícies en els mitjans de comunicació? 

Les agències, per l’estructura professional que tenen, aconsegueixen molta quantitat d’informació ‘en brut’ que després cal treballar. En el cas concret de Vilaweb, que estem subscrits a l’Agència Catalana de Notícies (ACN) i a Europa Press, prenem les seves informacions com a base per tractar temes on nosaltres no hi hem estat o per afegir informació complementària que creiem interessant, com ara fotografies.

Jo penso que, en el nostre cas, podem estar contents perquè l’ACN, malgrat que encara ha de créixer més, ha fet un tomb molt bo i està entenent perfectament el seu paper a la xarxa, gràcies a en Saül Gordillo, que ha sabut remodelar l’agència. Especialment també per a iniciatives petites, una agència és un factor de suport extraordinari.

Però l’ACN, treballa a Catalunya o als Països Catalans? 

En aquest sentit és on hauria de créixer. Si no vaig equivocat ara donen cobertura al Principat i a les Illes, però hauria de donar cobertura a tot el país. Així doncs, encara els hi falta una mica de camí. 

Tenim llibertat de premsa al nostre país o estem condicionats per alguns poders, com ara grups polítics? 

Jo crec que el problema no és tant de llibertat d’expressió, que sí que es nega en determinats comportaments que no són acceptats com a expressió d’una ideologia, sinó que el problema rau en què els mitjans estan molt condicionats per grups econòmics i polítics i també pel que és políticament correcte. Per exemple, que avui en dia algú parli malament dels sindicats és complicat, perquè no és políticament correcte.

És indiscutible també que el poder de les grans empreses és molt important. Per exemple, si hi ha un assassinat a ‘El Corté Inglés’, la paraula ‘El Corte Inglés’ no apareixerà enlloc. 

Vilaweb rep moltes pressions polítiques? 

No... a veure, tothom rep pressions, però si per pressions entens que publiques un article i el protagonista de l’article considera que has donat una informació esbiaixada o que no has dit exactament el que ell volia dir, aleshores és fins i tot correcte que demani canvis.

Nosaltres hem marcat molt i molt una frontera on no acceptem pressions i al llarg dels anys ha quedat palès que no n’acceptem i bé que ens podem equivocar, però almenys sempre informem amb respecte i aleshores ens pressionen menys.

Nosaltres li donem molta importància a exercir un periodisme honest i crític.

No creiem en la imparcialitat, tothom és parcial d’alguna manera. La imparcialitat és un concepte periodístic molt relatiu. Per aquest motiu, nosaltres analitzem la informació i intentem no enganyar el lector ni amagar-li informació. 

Aquesta és la diferència de Vilaweb amb els altres mitjans? 

Bé, depèn, jo no voldria ara parlar d’altres mitjans, però n’hi ha de tot: n’hi ha que ho fan bé i n’hi ha que són casos absolutament degradants. 

Tractant ara sobre el nostre país, com es pot informar des d’un punt de vista nacional dels Països Catalans sense haver de fer nacionalisme?  

Per una banda, cal comportar-se amb normalitat. Per exemple, si s’estavella un autocar a Badajoz, per nosaltres és notícia o no és notícia? I si succeeix el mateix a Milà? Si per nosaltres a Milà és notícia, aleshores a Badajoz també, però si no, doncs no. A internet no hi ha fronteres i tenim lectors de tots els països del món, però també és cert que la immensa majoria de lectors estan als Països Catalans.   

Per altra banda, el que no es pot fer es tenir por d'allò que eres. Nosaltres no som en cap cas un diari nacionalista, però ara bé, si algú ens veu com un diari nacionalista, no passa res. Responem a un país, tenim una audiència que avala que aquest país existeix i que per tant és una realitat. 

L’actitud també és important. Si nosaltres férem un diari on només tinguera cabuda una part de la societat, aleshores sí que ens podrien dir que som una publicació comunitària, però no és aquest el nostre interès. Jo crec que en este país hi ha lloc per publicacions de partits, publicacions extremadament marcades ideològicament, i que totes són importants. Ara bé, alguna ha de fer la faena d’ésser un mitjà transversal i que intente arribar al màxim nombre possible de persones i este és l’espai que nosaltres volem ocupar. 

Quin català empra Vilaweb a les notícies? Fa servir el català estàndard? 

Primer de tot, nosaltres tenim un llibre d’estils, de domini públic, que defineix com tractar molts temes.

Pel que fa a les llengua, és una discussió complicada. Jo no sóc especialista en llengua i em refie del treball del nostre cap d’estils, però el que sí sé és que nosaltres intentem emprar un català que es basa en tres potes:

Una, que siga genuí. Som conscients que portem tres-cents anys de contacte amb l’espanyol i que això crea unes interferències lingüístiques. La nostra faena és treballar per recuperar la genuïtat de la llengua.

Una altra pota, és que necessitem un català adaptat a la societat i al temps en què vivim, que permeta una comunicació àgil. A vegades un excés de determinades paraules allunyarà el lector més que no pas acostar-lo. 

La tercera pota, que també apliquem en general als conceptes informatius, és utilitzar una llengua nacional, no només de Barcelona. Les edicions locals de Vilaweb s’adapten molt més a cada dialecte, però pel que fa a l’edició general intentem defugir la idea que el català de Barcelona és el bo i la resta són subsidiaris.

Per traduir notícies, Vilaweb utilitza la traducció automàtica? 

No, mai. Hi ha màquines traductores extraordinàries, però no les fem servir perquè sempre requereix fixar-t’hi, fer canvis i no sempre tradueix totes les paraules. 

El que sí fem a les traduccions, és mantenir la llengua original a Vilaweb TV, i oferir-ne la versió original subtitulada en català. Hi ha qui estranya que traduïm i subtitulem els qui parlen en espanyol, però quan els hi hem explicat que tenim lectors que tenen com a primera llengua el català i com a segona llengua el francès o l’italià ho han entès perfectament. 

A banda d’això, sempre intentem i ens esforcem en què les persones a qui entrevistem s’expressin en la seva llengua, ja sigui el basc, l’espanyol o el tibetà. 

Moltes gràcies, Vicent.